dijous, de setembre 28, 2006

γέρων Πρίαμος
(Old godlike Priam)


τὸν δ' ἠμείβετ' ἔπειτα γέρων Πρίαμος θεοειδής:
μή πω μ' ἐς θρόνον ἵζε διοτρεφὲς ὄφρά κεν Ἕκτωρ
κεῖται ἐνὶ κλισίῃσιν ἀκηδής, ἀλλὰ τάχιστα
λῦσον ἵν' ὀφθαλμοῖσιν ἴδω...


Després el vell Príam semblant a un déu li va contestar:«No em facis seure en un setial, nodrissó de Zeus, mentre Hèctor jeu a la tenda sense sepultura. Allibera'l com més aviat millor, perquè el vegi amb els meus ulls...» (Homer, La Ilíada XXIV, vv.552-5)

[Traducció de Joan Alberich]


Etiquetes de comentaris: , , ,


dilluns, de setembre 25, 2006

Munus gratum
(Happy ring)


XV
Anule, formosae digitum vincture puellae,
in quo censendum nil nisi dantis amor,
munus eas gratum! te laeta mente receptum
protinus articulis induat illa suis;
tam bene convenias, quam mecum convenit illi...


Anell que vas a cenyir el dit d'una bonica xica i en qui no s'ha de valorar més que l'amor de qui et regala: vés-hi com un obsequi grat! Que, rebut amb alegria, de seguida et pose ella al seu dit, i que li ajustes tan bé com ella s'avé amb mi... (Ovidi, Amores II, 15)


Anillo que has de ceñir el dedo de una hermosa muchacha, en ti nada se debe valorar sino el amor de quien te regala: ve y resúltale un obsequio agradable; que te reciba con alegría y que enseguida te ponga en su dedo; que te ajustes a ella tan bien como ella se ajusta conmigo... (Ovidio, Amores II, 15)

[Traducción de Vicente Cristóbal López]

Etiquetes de comentaris: , , ,


dijous, de setembre 21, 2006

Tenet nunc Parthenope
(Vergil's death)

Anno aetatis quinquagesimo secundo inpositurus "Aeneidi" summam manum statuit in Graeciam et in Asiam secedere triennioque continuo nihil amplius quam emendare, ut reliqua vita tantum philosophiae vacaret. Sed cum ingressus iter Athenis occurrisset Augusto ab Oriente Romam revertenti destinaretque non absistere atque etiam una redire, dum Megara vicinum oppidum ferventissimo sole cognoscit, languorem nactus est eumque non intermissa navigatione auxit ita ut gravior aliquanto Brundisium appelleret, ubi diebus paucis obiit XI Kal. Octobr. Cn. Sentio Q. Lucretio conss. Ossa eius Neapolim translata sunt tumuloque condita qui est via Puteolana intra lapidem secundum, in quo distichon fecit tale:

"Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope; cecini pascua rura duces."

Mort de Virgili

Als cinquanta-dos anys d'edat Virgili, per tal de fer-li els darrers retocs a l'Eneida, va decidir viatjar a Grècia i Àsia (...). Però de camí a Atenes va trobar-s'hi a August que tornava a Roma de l'Orient i va decidir no deixar-lo i fins i tot tornar amb ell, i, mentre visitava la propera ciutat de Megara sota un sol abrusador, va patir una insolació i la va empitjorar per no haver interromput la navegació, de manera que va recalar bastant més greu a Brundisi, on va morir als pocs dies, l'onzé abans de les calendes d'octubre [21 de setembre], durant el consolat de Gn.Senci i Q.Lucreci [19 a.C.]. Les seues restes les van portar a Nàpols i les van dipositar en un túmul del camí de Putèols abans del segon mil·liari, i per al que va composar el següent dístic: "Màntua em va engendrar, Calàbria em va retenir, i ara, a mi, que vaig celebrar pastures, camps i cabdills, em té Partenope" (Suetoni, Vida de Virgili)



Muerte de Virgilio

A los cincuenta y dos años de edad Virgilio, con el fin de dar los últimos retoques a la Eneida, decidió viajar a Grecia y Asia (...). Pero de camino a Atenas se encontró a Augusto que volvía a Roma de Oriente y decidió no dejarlo e incluso volver con él, y, mientras visitaba la vecina ciudad de Megara bajo un sol asfixiante, sufrió una insolación y la empeoró por no haber interrumpido la navegación, de manera que recaló bastante más grave en Brundisio, donde murió a los pocos días, el undécimo antes de las calendas de octubre [21 de septiembre], durante el consulado de Gn.Sencio y Q.Lucrecio [19 a.C.]. Sus restos fueron llevados a Nápoles y depositados en un túmulo del camino de Putéolos antes de llegar al segundo miliario, y para el que compuso el siguiente dístico: "Mantua me engendró, Calabria me retuvo, y ahora, a mí, que celebré pastizales, campos y caudillos, me tiene Partenope"(Suetonio, Vida de Virgilio)

Etiquetes de comentaris: , ,


dilluns, de setembre 18, 2006

Nata mecum
(Born with me)

XXI

O nata mecum consule Manlio,
seu tu querellas siue geris iocos
seu rixam et insanos amores
seu facilem, pia testa, somnum,

quocumque lectum nomine Massicum
seruas, moueri digna bono die,
descende, Coruino iubente
promere languidiora uina.


Oh, tu, àmfora nascuda com jo durant el consulat de Manli: tant si ens portes laments com diversió, o tant baralles i amors insensats com si una son fàcil, venerable terrissa, siga quina siga la denominació amb què hi guardes un màssic escollit, tu, que ets digna de ser treta un dia assenyalat, davalla-hi, puix que Corví demana que s'hi traga un vi més anyenc. (Horaci, Odes III, 21, 1-8)

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dijous, de setembre 14, 2006

Ingens incitamentum
(Darius and Alexander)


...Dareus curru sublimis eminebat, et suis ad se tuendum et hostibus
ad incessendum ingens incitamentum. Ergo frater eius Oxathres, cum
Alexandrum instare ei cerneret, equites, quibus praeerat, ante ipsum
currum regis obiecit (...) At Macedones circa regem erant mutua
adhortatione firmati: cum ipso in equitum agmen inrumpunt.


...Darius, dret, sobresortia del carro, esdevenint un gran estímul per als seus en veure'l i per als enemics per atacar-lo. Així que Oxatres, germà seu, en observar que Alexandre es disposava a atacar-lo, va posar davant del carro del rei els genets que comandava (...) Però els macedonis havien fet pinya al voltant del seu rei arengant-se els uns als altres, i amb ell al davant arremeten contra la línia dels genets. (Q.Curci Rufus, Història d'Alexandre III, 11, 7-9)



...Darío, en pie, sobresalía del carro, con lo que suponía un gran estímulo para los suyos al verlo y para sus enemigos atacarlo. Así que Oxatres, hermano suyo, al observar que Alejandro se disponía a atacarlo, puso delante del carro del rey los jinetes que mandaba (...) Pero los macedonios se habían mantenido firmes alrededor de su rey arengándose unos a otros, y con él a la cabeza arremeten contra la línea de jinetes. (Q.Curcio Rufo, Historia de Alejandro Magno III, 11, 7-9)

Etiquetes de comentaris:


dilluns, de setembre 11, 2006

Oὐ βάρβαρος;
(The Macedonian)


οὐκ ἐχθρός; οὐκ ἔχων τὰ ἡμέτερα; οὐ βάρβαρος; οὐχ ὅ τι ἂν εἴποι τις;


No és Filip el nostre enemic? No és ell el qui reté les nostres possessions? No és un bàrbar? No és veritat tot allò que hom podria imputar-li? (Demòstenes, Olintíaques III)


¿No es Filipo nuestro enemigo? ¿No es él quien retiene nuestras posesiones? ¿No es un bárbaro? ¿No es verdad todo lo que se le podría achacar? (Demóstenes, Olintíacas III)

Etiquetes de comentaris:


dijous, de setembre 07, 2006

Atram mortem
(Madness)


Quis furor est atram bellis accersere mortem?
Inminet et tacito clam venit illa pede.

Quina bogeria és aquesta d'anar a buscar la tenebrosa mort a les guerres? Si ella ja s'hi afanya i ve per sorpresa amb passa silenciosa! (Tibul, Elegies I 10, vv.33-4)



¿Qué locura es ésta de ir a buscar la tenebrosa muerte en las guerras? ¡Si ella ya se apresura y llega por sorpresa con paso silencioso! (Tibulo, Elegías I 10, vv.33-4)

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


dilluns, de setembre 04, 2006

Patiens laboris
(Patient of labor)


Sumat igitur ante omnia parentis erga discipulos suos animum, ac succedere se in eorum locum a quibus sibi liberi tradantur existimet. Ipse nec habeat uitia nec ferat (...) minime iracundus, nec tamen eorum quae emendanda erunt dissimulator, simplex in docendo, patiens laboris, adsiduus potius quam inmodicus.


Pacient en la seua tasca

Així, doncs, que assumisca per sobre de tot el paper d'un pare envers els seus alumnes, i que pense que està prenent-hi el lloc d'aquells que li estan confiant els fills. I que ell mateix no tinga vicis ni els consentisca en altri; (...) que no siga gens geniüt ni, tanmateix, encobridor d'allò que caldria corregir, i que siga senzill en la seua manera d'ensenyar, pacient en la seua tasca i accessible més aviat que no totalment obert. (Quintilià, Institutio oratoria II, 2, 4-6)

Etiquetes de comentaris: