Carpe diem (Size the present)

...Sapias (...) et spatio breui
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

...Tingues enteniment (...) i, com que la vida és breu,
no faces plans a llarg termini. Mentre estem parlant, haurà fugit, envejosa,
l'edat: gaudeix, doncs, del moment sense confiar gens ni mica en el futur.

(Horaci, Odes I, 11, vv.6-8)

[Post #100]

Sé prudente (...)
y largo afán no entregues a plazo tan pequeño:
Mientras hablamos, huye con la palabra el Tiempo.
¡Goza este día!...Nada fíes del venidero.

(Horacio, Odas I, 11, vv.6-8)


[Traducción de Bonifacio Chamorro]

Ἐλένα (Helen)

...ἀ γὰρ πόλυ περσκέθοισα
κάλλος ἀνθρώπων Ἐλένα τὸν ἄνδρα
τὸν μέγ' ἄριστον
καλλίποισ΄ ἔβα ΄ς Τροΐαν πλέοισα...

...la que molt superava
en beutat els mortals, Helena, l'home
excel·lentíssim
plantà i per mar acudí cap a Troia...
(Safo, Himnes I, 16, vv.6-9)

[Traducció de Manuel Balasch]

Sine ueste (Without cover)

Cur obscaena mihi pars sit sine ueste, requirens
quaere, tegat nullus cur sua tela deus.

Si em demanes per què el meu membre està sense cobrir,
pregunta també per què cap déu amaga les seves armes.
(Priapeus 9, vv.1-2)



¿Por qué tengo al descubierto mis partes obscenas quieres saber? Pues averigua por qué ningún dios oculta sus armas. (Priapeos 9, vv.1-2)

[Traducción de Enrique Montero]

λάβε γούνατα (He clasped his knees)

...γέρων δ᾽ ἰθὺς κίεν οἴκου,
τῇ ῥ᾽ Ἀχιλεὺς ἵζεσκε Διῒ φίλος: ἐν δέ μιν αὐτὸν
εὗρ᾽...
τοὺς δ᾽ ἔλαθ᾽ εἰσελθὼν Πρίαμος μέγας, ἄγχι δ᾽ ἄρα στὰς
χερσὶν Ἀχιλλῆος λάβε γούνατα καὶ κύσε χεῖρας
δεινὰς ἀνδροφόνους, αἵ οἱ πολέας κτάνον υἷας.

L'ancià va entrar de dret a la tenda, on estava assegut Aquil·leu, favorit de Zeus. El va trobar tot sol...El gran Príam va entrar sense que ells se n'adonessin. Se li va acostar, amb les mans va agafar els genolls d'Aquil·leu i li va besar les mans terribles i homicides que tants fills seus havien matat. (Homer, La Ilíada XXIV, 471-479)

[Traducció de Joan Alberich]

Spirisque ligant ingentibus (About his gasping throat they fold)

Ecce autem gemini a Tenedo tranquilla per alta
(horresco referens) immensis orbibus angues
incumbunt pelago pariterque ad litora tendunt;
(...)
Laocoonta petunt; et primum parua duorum
corpora natorum serpens amplexus uterque
implicat et miseros morsu depascitur artus;
post ipsum auxilio subeuntem ac tela ferentem
corripiunt spirisque ligant ingentibus...

Heus ací, però, que des de Tènedos --i m'esgarrife encara de contar-ho-- dues serps d'enormes anells vénen nadant per una mar encalmada i es dirigeixen plegades cap a la costa; (...) i van cap a Laocoont. I les serps, en primer lloc, subjectant els petits cossos dels seus dos fills, estrenyen i devoren a mossos els dissortats membres; i després l'agafen a ell mateix, que s'hi atansava armat per a auxiliar-los, i l'immobilitzen amb els seus enormes anells... (Virgili, L'Eneida II, vv.203-217)

Hominum divomque voluptas (Delight of Gods and men)

Aeneadum genetrix, hominum divomque voluptas,
alma Venus, caeli subter labentia signa
quae mare navigerum, quae terras frugiferentis
concelebras...
Mare dels romans, delícia d'homes i deus, nodridora Venus, qui sota els lliscants astres del cel omples la navegable mar i les fèrtils terres... (Lucreci, De la natura I, vv.1-4)

Κυκλώπων ἔργα (Work of the Cyclopes)

Μυκήνας δὲ Ἀργεῖοι καθεῖλον ὑπὸ ζηλοτυπίας...λείπεται δὲ ὅμως ἔτι καὶ
ἄλλα τοῦ περιβόλου καὶ ἡ πύλη, λέοντες δὲ ἐφεστήκασιν αὐτῇ: Κυκλώπων
δὲ καὶ ταῦτα ἔργα εἶναι λέγουσιν, οἳ Προίτῳ τὸ τεῖχος ἐποίησαν ἐν Τίρυνθι.

Els argius varen arrasar Micenes per gelosia..., però, tanmateix, encara hi subsisteixen les restes de la muralla i la porta en la que hi ha uns lleons; i hom diu que aquests són també obra dels ciclops, els quals varen bastir per a Pretos els murs de Tirint. (Pausànias, Descripció de Grècia II, 16, 5)


Los argivos destruyeron Micenas por envidia...pero, sin embargo, todavía subsisten restos de la muralla y la puerta sobre la que están apostados unos leones; y se dice que éstos también son obra de los cíclopes, quienes construyeron para Preto los muros de Tirinto. (Pausanias, Descripción de Grecia II, 16, 5)

θεοῦ πάρα δῶρα φέρουσα (Hephaestus' gifts)

ἣ δ' ἐς νῆας ἵκανε θεοῦ πάρα δῶρα φέρουσα.
εὗρε δὲ Πατρόκλῳ περικείμενον ὃν φίλον υἱὸν
κλαίοντα λιγέως...
...ἣ δ' ἐν τοῖσι παρίστατο δῖα θεάων,
ἔν τ' ἄρα οἱ φῦ χειρὶ ἔπος τ' ἔφατ' ἔκ τ' ὀνόμαζε:
τέκνον ἐμὸν...
τύνη δ' Ἡφαίστοιο πάρα κλυτὰ τεύχεα δέξο
καλὰ μάλ', οἷ' οὔ πώ τις ἀνὴρ ὤμοισι φόρησεν.
ὡς ἄρα φωνήσασα θεὰ κατὰ τεύχε' ἔθηκε
πρόσθεν Ἀχιλλῆος:

Tetis va arribar a les naus portant els regals rebuts del déu. Va trobar el seu fill estimat reclinat vora el cadàver de Pàtrocle plorant sorollosament... La divina entre les dees es posà al seu davant, li donà la mà, l'anomenà pel seu nom i li digué: "Fill meu, (...) rep d'Hefest aquestes armes il·lustres, tan belles com mai cap home les ha portades a les espatlles".
Havent parlat així, la dea deixà a terra les armes, al davant d'Aquil·leu. (Homer, La Ilíada XIX, vv.3-13)

[Traducció de Joan Alberich]

Tetis llegó a las naves con la armadura que Hefesto le entregara. Halló al hijo querido reclinado sobre el cadáver de Patroclo, llorando ruidosamente...La divina entre las diosas se puso en medio, asió la mano de Aquileo, y hablóle de este modo:

—¡Hijo mío! (...) recibe la armadura fabricada por Hefesto, tan excelente y bella como jamás varón alguno la haya llevado para proteger sus hombros.

La diosa, apenas acabó de hablar, colocó en el suelo delante de Aquileo las labradas armas... (Homero, La Ilíada XIX, vv.3-13)

[Traducción de Luis Segalà]