Mουσάων Ἑλικωνιάδων (The Heliconian Muses)

μουσάων Ἑλικωνιάδων ἀρχώμεθ' ἀείδειν,
αἵθ' Ἑλικῶνος ἔχουσιν ὄρος μέγα τε ζάθεόν τε
καί τε περὶ κρήνην ἰοειδέα πόσσ' ἁπαλοῖσιν
ὀρχεῦνται καὶ βωμὸν ἐρισθενέος Κρονίωνος.
Comencem el cant des de les Muses Heliconíades, que posseeixen el gran i sacre turó de l'Helicó i amb llurs delicats peus dancen al voltant de la font de blavoses aigües i de l'altar del molt poderós Cronió. (Hesíode, Teogonia 1-4)

Oὐδέ μ' ἔθελξε (Not bewitched)

τεῦχε δέ μοι κυκεῶ χρυσέῳ δέπαι, ὄφρα πίοιμι,
ἐν δέ τε φάρμακον ἧκε, κακὰ φρονέουσ' ἐνὶ θυμῷ.
αὐτὰρ ἐπεὶ δῶκέν τε καὶ ἔκπιον, οὐδέ μ' ἔθελξε

I Circe em va preparar en una copa d'or un beuratge per a què me'l begués,
i va afegir-hi un filtre màgic, tota ordint maldats al seu cor.
Però quan me'l va donar i me'l vaig beure del tot, no m'hi va poder fetillar.

(Homer, Odissea X 316-318)



y mezcló en una copa de oro un brebaje agregando
venenoso licor: meditaba en su ánimo el crimen.
Me lo dió y lo apuré, pero el filtro no pudo hechizarme.

(Homero, Odisea X 316-318)

[Traducción de José Manuel Pabón]

Egelidos tepores(Balmy warmth)

Iam uer egelidos refert tepores,
iam caeli furor aequinoctialis
iucundis Zephyri silescit aureis.

Ja la primavera ens torna a dur una tèbia escalfor,
ja el furor d'un cel equinoccial
s'apaivaga amb les suaus brises de Zèfir.
(Catul, Odes 46, 1-3)

Ya la primavera nos vuelve a traer sus tibios calores,

ya el furor de un cielo equinoccial
se calma con las suaves brisas de Céfiro.
(Catulo, Poemas 46, 1-3)

Σωκράτης (Socrates)

ἀνήρετ' ἄρτι Χαιρεφῶντα Σωκράτης
ψύλλαν ὁπόσους ἅλλοιτο τοὺς αὑτῆς πόδας
Ara mateix acabava de preguntar Sòcrates a Querefont quants cops podria saltar una puça la llargada de les seves potes (Aristòfanes, Els núvols, 145-6)

[Traducció de Mercè Valls]

Preguntaba ahora mismo Sócrates a Querefonte a qué distancia medida en pies de los de ella misma podría saltar una pulga. (Aristófanes, Las nubes, 145-6)

Deus faciendus erat (He needed to be made a god)

ne foret hic igitur mortali semine cretus,
ille deus faciendus erat...
Vix ea fatus erat, medi cum sede senatus
constitit alma Venus nulli cernenda suique
Caesaris eripuit membris nec in aera solvi
passa recentem animam caelestibus intulit astris

Així, doncs, per tal que August no fos nat de sement mortal, calia que Cèsar esdevingués déu...I tot just això havia dit Júpiter, que la nutrícia Venus es va presentar al bell mig de la seu del senat sense que ningú la veiés i va arrabassar del cos la recent ànima del seu Cèsar i, no permetent que es disolgués en l'aire, la va enlairar fins als estels del cel.

(Ovidi, Metamorfosis XV, vv.760-846)

Deliciae meae puellae (Delicious joy)

Passer deliciae meae puellae, (...)
tecum ludere sicut ipsa possem
et tristis animi leuare curas!

Ocell, dolceses de la meva amiga, (...)
pogués jo jugar amb tu, talment com ella,
i allunyar del meu cor tristors i angoixes.

(Catul, Poemes, 2)

[Traducció de J.I.Ciruelo i J.Juan]



Gorrión, que haces las delicias de mi niña,(...) ¡ojalá yo pudiera jugar contigo como ella y alejar las tristes penas de mi corazón! (Catulo, Poemas, 2)

Ἥρην χρυσόθρονον (The golden-throned Hera)

Ἥρην ἀείδω χρυσόθρονον, ἣν τέκε Ῥείη,
ἀθανάτων βασίλειαν, ὑπείροχον εἶδος ἔχουσαν,
Ζηνὸς ἐριγδούποιο κασιγνήτην ἄλοχόν τε

A Hera, la del tron d'or, cante, a qui Rea va infantar,
regina dels immortals i d'una bellesa que els sobrepassa a tots,
germana i esposa de Zeus tonant...

(Himnes homèrics, 12)


A Hera, la del áureo trono, canto, a quien Rea dió a luz, reina de los inmortales y de una belleza que sobrepasa a todos los demás, hermana y esposa de Zeus tonante... (Himnos homéricos, 12)

Τόλμα δ'ερώσα (Love on and dare)

Τόλμα δ'ερώσα· θεός εβουλήθη τάδε.

Arrisca't i estima, que aquesta fou la voluntat d'un déu.
(Eurípides, Hipòlit 476B)



Atrévete a amar, que así lo ha querido un dios.
(Eurípides, Hipólito 476B)

Ut biberent... (They might drink...)

Claudius Pulcher apud Siciliam non pascentibus in auspicando
pullis ac per contemptum religionis mari demersis, quasi ut
biberent quando esse nollent, proelium nauale iniit...
Claudi Pulcre va entaular un combat naval prop de Sicília tot i no menjar els pollastres sagrats quan estava prenent-ne els auspicis i d'haver-los llançat a la mar amb un total menyspreu a la religió adduint-hi que begueren ja que no volien menjar...(Suetoni, Tiberi 2, 6)